Fortaleses Catalanes

Castell de Salses, Roselló

De quan daten aquests castells erigits als cims de les muntanyes o aquestes torres elevades en el pla, emergides enmig de les poblacions o escampades al llarg de la costa?

Entenem com a Fortaleses Catalanes aquelles obres de fortificació construïdes a l'espai cultural català al llarg del període històric que comprèn, de manera general, des de l'any 1500 fins el 1945. Aquest conjunt de construccions constitueixen allò que, al nostre país, hem convingut en anomenar patrimoni fortificat de l'Edat moderna i contemporània. Aquest patrimoni té unes característiques diferencials, pròpies i definides, i tant per part de la legislació estatal com de l'autonòmica, gaudeixen de la qualificació genèrica i individual de Bé d'Interès Cultural o Bé Cultural d'Interès Nacional. Aquesta és la situació sobre el paper, però la realitat n'és una altra de molt diferent. 

El mateix lector podrà jutjar sobre les seves pròpies dificultats en respondre aquestes qüestions. Costa molt de creure que una societat tan ben informada com la nostra, tingui un coneixement tan superficial sobre el patrimoni monumental militar. Sembla com si el tema fos tan sol exclusiu del món de la milícia, com si aquest Patrimoni no ens afectés a tots, en la mateixa mida en que ho fan altres tipus de patrimoni cultural. 

Els monuments militars són documents del passat com qualsevol altres i testimonis de la història del nostre país, que podem marginar tot el que vulguem, però hi són. És cert, que els exèrcits professionals varen ser els usuaris habituals de les fortaleses, tan cert com que no foren pas els únics. Darrere els parapets també va estar la població civil amb les armes a la mà, defensant les seves tradicions, els seus drets i, per resumir-ho, la seva terra. La nostra història és plena d'exemples. Per altra banda a aquest primer títol de pertinença moral es ve a afegir una altre, més prosaic, però no menys vàlid. Les fortificacions d'Estat foren construïdes amb les rendes fiscals dels nostres avantpassats, són patrimoni monumental públic i, per tant, cosa de tots i monopoli de ningú. Aquestes reflexions, tan sols pretenen cridar l'atenció sobre l'existència d'un patrimoni cultural el qual en absolut ens és aliè. No pretenem cap compromís d'afecte ni cap tracte de favor, tan sols el dret a ocupar el seu lloc dins l'espai cultural del país i gaudir de l'oportunitat d'obtenir la protecció veritablement efectiva: la de la societat. Per saber del cert si una cosa ens agrada o no, primer ens hem d'acostar per veure-la bé. Per conèixer-la, la hem de tastar. Un cop fet això ja podrem realitzar els nostres judicis personals. En infinitat d'ocasions, la vida ens ensenya que la valoració sobre les coses o les persones canvia, per bé o per mal, des del moment que les hem pogut conèixer amb certa profunditat. El convidem a comprovar, si aquesta experiència és també vàlida amb les Fortaleses Catalanes. Qualsevol esforç de comprensió dels monuments militars moderns i contemporanis tindria molt poques possibilitats d'èxit sense definir abans uns conceptes bàsics. Son aquests molt elementals però, de vegades, les coses aparentment més simples i que es donen ja per sabudes, requereixen més atenció d'allò que sembla. Veiem-ho. 

Si a una obra de fortificació, construïda a l'espai cultural català entre el s. XVI i la segona guerra Mundial, li apliquem el terme castell, o els conceptes, fortalesa militar o arquitectura militar, no estarem pas nomenant-la ni definint-la correctament. No estem emprant un sinònim, no es la mateixa cosa. Els castells foren obres adaptades a la tecnologia bèl·lica i a les necessitats estratègiques pròpies de la Edat Mitja y donaven servei als interessos polítics de la societat feudal. Per contra les fortificacions modernes les que anomenem fortaleses- tanmateix com els demés tipus apareguts fins gairebé els nostres dies, han obeït tecnològicament a les necessitats pròpies de l'evolució de l'artilleria i han estat al servei exclusiu dels interessos polítics i estratègics dels estats moderns.

D'on venen aquestes confusions? hi han diferents respostes. La manca de rigor en l'ús dels termes tècnics per part d'alguns antics enginyers. El respecte a la tradició propi de la Institució militar. I per altra banda també, la migrada inquietud cultural que la temàtica castrense troba en el País. Tot plegat ha donat força de dogma, al costum d'aplicar el nom castell, a les noves obres de fortificació dissenyades específicament per encabir les peces d'artilleria modernes. 

No hem de buscar l'origen de la fortalesa en un pretès procés evolutiu del castell. Fora quelcom així com considerar l'automòbil una evolució tecnològica del cotxe de cavalls. Tant una com l'altre, són episodis de la llarga historia de la fortificació, que comença amb el parapet de pedres prehistòric i finalitza al Mur de l'Atlàntic. Són solucions puntuals a un mateix problema, que a cada època és presenta sota formes diferents.

L'expressió fortalesa militar no deixa de ser un discret pleonasme emprat molt freqüentment quan és vol definir una obra de fortificació moderna. No conec a Catalunya cap fortalesa construïda amb finalitats civils, però tampoc es possible baixar cap a munt i de vegades, sense adonar-nos, acceptem que cal remarcar-ho.

Una situació semblant a l'anterior, es dóna amb el costum d'adjectivar l'arquitectura com militar tan aviat se la posa en relació amb el món de les fortificacions modernes i contemporànies. Aquestes construccions tenen poc a veure amb els edificis civils o religiosos i tant tècnica com conceptualment no són pas obres arquitectòniques, són veritables obres d'enginyeria. Enginyers foren els que les varen projectar i construir, els que dirigien els seus setges i les seves defenses, i finalment qui les refeien o reparaven. Altre cas es el contrari, els enginyers militars actuant com arquitectes; d'aquests, els que vostè vulgui!.