L'usurpador Borbó al tron dels Àustries, Felip V, va afavorir que l'any 1720 ordenés la creació de la Reial i Militar Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona, descrita per ell mateix com la "Primera Acadèmia Militar dels meus Regnes". L'interès del rei d'instaurar aquesta Academia es posa en evidència en ser la primera que es forma a Catalunya, i la segona de tot l'estat, desprès de la real acadèmia espanyola de la llengua, que s'havia creat l'any 1714. Encara que es va implantar l'any 1720, la primera s'havia presentat l'any 1716. Es va establir inicialment a la Ciutadella, on s'impartien els ensenyaments en dos anys, sota la direcció de l'enginyer Mateo Calabro, partidari d'una bona formació matemàtica per als estudiants. Sota aquesta direcció va estar funcionant fins a l'any 1738. La segona etapa de la Reial Acadèmia de Matemàtiques constitueix un llarg període entre 1738 i 1774, en què es va consolidar l'alt nivell i prestigi d'aquesta institució, sota la direcció de Pere de Lucuce. Per la Reial Ordenança de 22 de juliol de 1739, es va aprovar el reglament per a l'ensenyament de les matemàtiques a la Reial acadèmia, com també per a l'organització dels estudis. La formació va quedar establerta en quatre cursos amb els següents continguts:
Primer Curs: Aritmètica, Geometria, trigonometria, Topografia i Esfera.
Segon Curs: Artilleria, fortificació, atac i defensa i tàctica.
Tercer Curs: Mecànica hidràulica, construcció i cartes geogràfiques.
Quart curs: Formació de projectes, Edificis Civils, Edificis Militars.
Cada curs s'impartia a un màxim de quaranta alumnes, que estudiaven a l'acadèmia situada a l'antic convent de Sant Agustí Vell. Un cop acabats els cursos, podien els estudiants ingressar en el Cos d'Enginyers, previ examen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario